PRANA I APANA. EL DESPERTAR DE L’ENERGIA. PRANA és l’energia vital (en l’univers, en la natura i en les persones). Els PRANA Vāyu són els diferents primerenques (o aires, o energies, o ambients) que hi ha al cos.
Existeixen cinc: PRANA, APANA, SAMANA, UDANA, VYANA. Cadascuna d’aquestes subdivisions de l’Prana té una residència natural en una zona concreta de el cos. . Quan s’equilibra prana i Apana (considerats els prana vayu més importants) els altres tendeixen a ajustar-se. La kundalini no pot ascendir per susumna fins que prana i Apana estiguin integrats i equilibrats.
PRANA (Absorció, alè inspirat.) ……………………… Energia ascendent. Ubicació: tòrax. Associat amb els pulmons i amb la inspiració. El seu moviment és l’acumulació i l’expansió dels pulmons i de l’energia interna. Si aquestes ple de prana estàs preparat per a la vida, carregat d’energia, amb la respiració oberta i la ment optimista. Es tracta de l’energia que flueix cap a dins (aire, menjar, emocions) i que dóna energia a el cos i la ment.
APANA (Eliminació, alè espirat.) …………………… … Energia descendent. Ubicació: anus, baix ventre, pelvis. Governa totes les funcions relacionades amb l’eliminació (a través de recte, la bufeta, el còlon i els genitals). La seva sortida principal és a través del recte però fins i tot flueix fins als peus per on s’expulsa. Es necessita un poderós Apana per eliminar toxines.
Prana i Apana representen les portes d’entrada i sortida per on el cos realitza els seus intercanvis amb l’univers i conformen una polaritat que s’ha de mantenir en harmonia.
En molts exercicis de ioga es posa l’accent en la necessitat de mantenir certs ritmes respiratoris, que produeixen aquest equilibri.
Prana és una energia ascendent i Apana 1 descendent. Aquestes dues forces que semblen contràries en realitat són complementàries.
La persona que practica, invertint les direcció habitual de Prana i Apana aconsegueix que s’uneixin a la zona de l’melic amb samana vayu. Això allibera energia que és absorbida per manipura chakra que està en susumna nadi (nadi central) i puja fins al cervell on genera l’activació dels centres i facultats superiors de la ment. Encara que això no succeeix en un dia, és el resultat d’una pràctica llarga i regular.