El visible i l’invisible. Allò anomenat i allò que no es diu.
Seguim treballant AHIMSA i SAUCA, el primer Yama i el primer Niyama: no violència i neteja.
Quan penso en la idea que tinc de violència vénen a mi un munt d’imatges de pel·lícules d’acció. I després de veure el que he vist, penso: “a la meva vida no hi ha violència”. Però també hi ha violència en el que no es veu. Ahimsa també és no violència de pensament. Ahimsa és no caure en el secret menyspreu, en l’ocult prejudici, en la culpabilitat amagada. Ahimsa és escoltar-me i respectar-me, és no anar més enllà dels meus límits, és perdonar, és acceptar (a l’altre i a mi mateix) privadament.
El mateix passa amb Sauca. El més fàcil és tenir el cos net. No notem la coerció social perquè sigui així, perquè ja anem nets. El meu cos es veu des de fora i el netejo. Però hi ha altres impureses no visibles. Sauca és neteja de tòxics pensaments secrets, d’ocultes emocions verinoses, de por amagada, de pessimisme callat, de clandestina falta d’autoestima.
La violència i la impuresa puc ocultar-les. A vegades he pogut confondre’m pensant: “si no es veu, si els altres no ho veuen, no existeix”. I així, en lloc d’acceptar i sanar, m’oculto a mi mateix la veritat i converteixo l’oportunitat en la meva presó. Perquè en el fons, la confessió més important, potser l’única vàlida i amb sentit, és la que em faig a mi mateix de forma honesta, valenta i també secreta.